YOM HASHOÀ

Dia de record dels màrtirs i herois de

l’HOLOCAUST.

 

Yom HaShoà significa Dia de recordació dels màrtirs i herois de l’Holocaust. Comença al vesprejar del 27 del mes de Nisan del calendari Hebreu (març – abril). Aquest 2015 és el 16 d’abril. Marca el començament de l’aixecament del Gueto de Varsòvia el 1943. Aquest dia és el dia de record, que commemoren cada any els jueus de tot el món en memòria de les víctimes de l’Holocaust, així com Canadà i Estatus Units.

 

Anant al Gueto. nen amb brtaços aixecats

Gueto de Varsòvia. Abril i maig 1943.

 

Diferents estats europeus, entre ells España, van establir un dia de recordatori de l’Holocaust que fou el 27 de gener, dia en que fou alliberat Auschwitz – Birkenau.

Auschwitz

Auschwitz

 

Els alumnes de 6è a l’àrea del medi social i cultural ens hem informat sobre l’Holocaust a partir de textos, dibuixos, històries, poemes, fotografies, dels nens i nenes jueus, que plasmaren les seves impressions del que fou la vida abans i especialment durant l’Holocaust i també dels supervivents, Hem analitzat i reflexionat sobre el que sentien, com vivien aquests nens i nenes jueus durant l’Holocaust, però també hem anat desgranant el que sentim nosaltres en apropar-nos a les seves històries.

        foto Valentina Zbar         CIMG8705

Hem parlat i tractat dels valors de la vida, de l’amistat, del respecte, de la família, de l’amor, de la llibertat. Tots aquests valors els hem trobat en les veus dels nens i nenes jueus que patiren l’Holocaust. També hem parlat de la felicitat, de la por, de la solitud, de la companyia, de la voluntat, de l’esforç, de l’estudi, del treball, de l’esperança, de les emocions, de la identitat personal i de la identitat com a poble.

 

            Foto valla i nena       fo alliberació nes

L’estudi del l’Holocaust no és mostrar la mort sinó rescatar els valors de la vida.

 

 

 

REFLEXIONS dels alumnes de 6è.

 

Jo crec que els nens i nenes han de saber la veritat del que va passar amb els jueus durant l’Holocaust.

sortin del tren i arribant a camps de concentració

Els jueus després de 2000 anys de persecucions i de l’Holocaust, han hagut de buscar estratègies per sobreviure com a Poble.

                                                                                                                                                                                                                                                    Bernat    

   

La mestra de socials, ens ha explicat la història de la Jànale.

          IMG 2592IMG 2593

M’he emocionat per la manera com ho ha explicat. He intentat posar-me al lloc de la Jànale, però això no és possible, però si que m’he adonat de la joia que tinc jo i els meus companys per poder estudiar a una escola com l’Arc Iris, i quan d’afortunats som per la vida que tenim!. També m’he emocionat amb les històries d’altres nens i nenes que donen el seu testimoni. 

Els nenes i nenes que sobrevisqueren m’han fet veure que amb esforç i esperança pots arribar a sortint-te de les situacions més difícils i complicades de la vida.
                                                                                                                                                                                                                                                       Arnau C

 

De les històries que hem treballat he après que mai et pots rendir, mai pots deixar res per sabut, ni res per impossible.
                                                                                                                                                                                                                                                              Aitor

     DIBUIX NENS GUETO TEREZINno he visto mariposas por aqu 4 728

Algunes històries m’han emocionat, com quan llegia el llibre Corre noi corre” o quan vam anar a la classe de plàstica i la mestra ens va explicar la història de la Jànale, en sentir-ho era com si estigués a dins de la història, però no sols era pel relat de la història sinó el que impressionava i emocionava era com ho explicava.                                                                                                                                                                                                                              Jana

La historia de Uri Orlev

              978 84 7918 273 1           uri Orlev

 

M`ha agradat treballar aquest tema, no en sabia res d'aquest horror. He après moltes coses, especialment el valor a la vida, l'amor als pares, l'amistat i també m'he adonat que els nens i nenes que patiren l'Holocaust no es rendien, lluitaven per sobreviure, no perdien l'esperança.

                                                                                                                                                                                                                                                           Julia  

         cartell adios muchachos    images

És una pel·lícula inspirada en els records personals del propi director del film. El país on succeeix és França, aquella França col·laboracionista del nazisme. L’indret on transcorren els fets és un internat catòlic, entre els estudiants del qual hi ha un noi que es veu obligat a amagar la seva identitat jueva.

Un dels seus amics descobreix que no menja porc, a diferència dels altres nois. També observa que mentre tothom dorm, el seu amic encén les espelmes del Shabat i resa; s’adona així que és diferent.

Hi ha escenes que ens fan reflexionar sobre com poden mantenir-se i enfortir-se les amistats, o bé, en funció dels prejudicis, com poden esquerdar-se i trencar-se.

 

Hem reflexionat molt en la lectura dels testimonis de nenes i nenes que patiren l’Holocaust.

Les històries que ens ha contat la mestra és com si les estigués vivint, m’ha agradat aquesta connexió que ha tingut amb la història i nosaltres.
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       Bruno

             hana           foto maleta hana

         La història de Hana Brady.   Fumiko Ishioka, George Brady i la maleta de Hana

 

Irena Sendler. Justa de les Nacions

Des del començament de l’ocupació alemanya, Irena Sendler

va ajudar als seus amics jueus i coneguts.

Irene Sendler

Una de les especialitats d’Irena Sendler era treure clandestinament del gueto els nens jueus i portar-los amb famílies no jueves de la zona de Varsòvia perquè tinguessin cura d’ells.


El 1965 fou honrada com a Justa de les Nacions per Yad Vashem (Jerusalem. Israel).

Els Justos entre les Nacions són les persones no jueves

que van salvar vides de jueus.

Yad Vashem, el museu de l’Holocaust de Jerusalem,

té un jardí amb arbres plantats en honor dels gentils

o persones no jueves que salvaren a persones jueves.

 

 

Alliberació

BRAÇ TATUAT BRAÇ NET I BANDERA iSRAEL

Ja no sóc més un número, com vaig ser als camps.

No sóc un número penjat al coll, cosit a la roba

i a Auschwitz tatuat al braç.

Ara tinc un nom: Merka Szewch!
                                                                                                                                                                  Miriam (15 anys), Polònia.

 

Hi hagué aproximadament entre tres milions i mig i quatre milions de jueus supervivents, tenint en compte que foren assassinats 6 milions de jueus i a Europa hi havia abans de començar la Shoah més de 9 milions i mig de jueus.

 

Un refugi per les generacions futures

 

“Encara no hem perdut la nostre esperança,

l’esperança de dos mil anys...

ser una nació lliure a la nostre terra, la terra de Sió, Jerusalem.”

                                                                                                                                                                                                                                      Moshe (16 anys), Bèlgica.

mapa Israel

ISRAEL (zona de color verd) 

 

”Ara tinc un nom”. Sóc lliure!

“Tu no pots imaginar la nostra felicitat

quan Israel es va convertir en un Estat.

Ara, finalment, els jueus tenim un lloc on anar.” 

                                                                                                                                                                                                                    Hedy (13 anys), Txecoslovaquia.