HORARI LABORAL-HORARI ESCOLAR
Notícia
“El desembarcament horari”
Hem fet la lectura en petit grup d’aquesta noticia, després de buscar la idea principal, fer el resum i recerca d’informació sobre els horaris laborals i escolars d’altres països d’Europa, hem donat la nostra opinió en relació als horaris labores i escolars.
Pensem que els horaris dels adults a Espanya són excessius, són llargs i rígids, es treballen moltes hores, i això no vol dir que es rendeixi més. En general els pares i mares arriben tard a casa. S’hauria de flexibilitzar la jornada laboral i poder arribar a casa quan els nens surten de l’escola, com fan altres països, Alemanya, Finlàndia, Suècia..., Aquí els pares i mares no tenen temps per estar amb els fills.
Estaria bé que l’horari dels adults fos de les 8 h fins les 15:30 h., o poder fer horaris flexibles, així els pares tindrien una estoneta fins que arribessin els nens de l’escola per acabar feines de casa o descansar. Molts cops quan arriben els pares estan cansats i no tenen ganes de jugar amb nosaltres o alguns pares o mares quan arriben a casa ja és l’hora en que els fills han d’anar a dormir.
És evident que el Parlament hauria d’aprovar una llei per tal de millorar l’horari laboral i conciliar-lo amb l’escolar, tots seriem més feliços.
MAUTHAUSEN.70 ANIVERSARI ALLIBERACIÓ
MAUTHAUSEN,
70 aniversari de l’alliberació d’aquest camp de concentració.
El 5 de maig de fa 70 anys els nord-americans alliberaven Mauthausen (Àustria), l’últim camp de treball i extermini en mans dels nazis.
Entre els presoners catalogats com “enemics polítics” del Tercer Reich, hi havia uns 7.500 republicans espanyols, dels quals dos terços perderen la vida.
Mercès a Francesc Boix, fotògraf, republicà espanyol i supervivent del camp, va salvar de la destrucció una col·lecció de fotos que va condemnar els assassins nazis que negaven els seus crims. Els va amagar en diversos llocs fins a l’alliberament, es a dir, dos anys i mig.
El 10 de maig d’aquest any, l’antic camp de concentració nazi de Mauthausen va acollir una multitudinària cerimònia internacional per commemorar el 70 aniversari de la seva alliberació i homenatjar als seus 200.000 presoners, sols van sobreviure la mitat.
ENTREVISTA A DAN JAMES
ENTREVISTA AL DAN JAMES
EL NOSTRE PROFESSOR DE CONVERSA EN ANGLÈS.
A la classe de conversa d’anglès amb el Dan, el nostre professor, vàrem parlar d’identitat i ell ens va explicar que la seva família venia d’Ucraïna, eren jueus que van anar a viure a Canadà, on ell va néixer.
Aquests dies estem llegint testimonis i històries d’infants jueus que van viure l’Holocaust i en saber que el Dan era jueu li hem volgut fer una entrevista.
1. Where were your parents from? And your grandparents?
2. Why did your family move to Canada?
3. At school, did you have any problems to be Jewish?
4. What’s the name of your village or town, in Canada?
5. Did you eat Kosher, in Canada? And in Barcelona?
6. Did you celebrate different festivities like Shabat or Januká, with your family when you were in Cananda? Which one was your favourite festivity?
7. What do you remember about Bar Misva?
8. Did your grandparents speak Yiddish?
9. Did any relatives of you suffer the Holocaust?
10. Why did you settle down in Barcelona?
El Dan ens ha explicat que els seus pares són de Canada. Els avis materns de Canada i besavis d’Irlanda i els avis paternes d’Ucraïna, de Zhitomar.
La família del seu pare va anar a viure a Canada per escapar-se dels “Progroms”, que va tenir lloc a Rússia i la família de la seva mare marxaren d’Irlanda per la plaga de la patata que hi va haver allà.
El Dan anava a l’escola Stittsville (Ottawa, Canadà), li feien buling per ser jueu, era l’únic jueu que hi havia en aquella escola. Es barallaven amb ell, molts cops simplement per ser jueu. Tenia dos amics a l’escola, un era indi i l’altre era un noi de color.
El Dan vivia juntament amb la seva família en una granja, en un poble que es diu Stittsville a la província de Ontario, ciutat Ottawa. Quan vivia al Canadà, a casa seva es menjava Kosher. Amb els seus pares, germans i família celebraven Shabat, Januka, Pesaj, ... La festa de Pesaj l’hi agradava molt, era espectacular, es reunien tota la família a casa de l’àvia, unes 30 persones.
Recorda de la Bar Misva, la lectura de la Torà, el pànic que sentia per haver de cantar, per bé que no va cantar, però el més important per ell és el que significa la Bar Misva, el pas de nen a adult (als 13 anys), significa que ja pots fer les Miztvots (preceptes, manaments), és el fet de fer el bé, sense esperar recompensa terrenal. El seu besavi parlava Yiddish i els seus avis també.
Alguns familiars del Dan patiren l’Holocaust, però no la família directa. La majoria de tiets del pare i cosins, van ser assassinats al camp d’extermini d’Auschwitz. Un d'ells es va salvar i portava el braç tatuat amb un número, li van fer els nazis al camp d’Auschwitz.
El Dan va arribar a Barcelona el 1991, va venir de vacances i va fer un curs per aprendre espanyol. És músic, va conèixer altres músics, va trobar feina, li va agradar molt Barcelona i s’ha quedat a viure aquí. La seva dona és catalana, ell parla català, té una filla de 3 anys i ara fa poc acaba de tenir un fill.
HOLOCAUST
YOM HASHOÀ
Dia de record dels màrtirs i herois de
l’HOLOCAUST.
Yom HaShoà significa Dia de recordació dels màrtirs i herois de l’Holocaust. Comença al vesprejar del 27 del mes de Nisan del calendari Hebreu (març – abril). Aquest 2015 és el 16 d’abril. Marca el començament de l’aixecament del Gueto de Varsòvia el 1943. Aquest dia és el dia de record, que commemoren cada any els jueus de tot el món en memòria de les víctimes de l’Holocaust, així com Canadà i Estatus Units.
Gueto de Varsòvia. Abril i maig 1943.
Diferents estats europeus, entre ells España, van establir un dia de recordatori de l’Holocaust que fou el 27 de gener, dia en que fou alliberat Auschwitz – Birkenau.
Auschwitz
Els alumnes de 6è a l’àrea del medi social i cultural ens hem informat sobre l’Holocaust a partir de textos, dibuixos, històries, poemes, fotografies, dels nens i nenes jueus, que plasmaren les seves impressions del que fou la vida abans i especialment durant l’Holocaust i també dels supervivents, Hem analitzat i reflexionat sobre el que sentien, com vivien aquests nens i nenes jueus durant l’Holocaust, però també hem anat desgranant el que sentim nosaltres en apropar-nos a les seves històries.
Hem parlat i tractat dels valors de la vida, de l’amistat, del respecte, de la família, de l’amor, de la llibertat. Tots aquests valors els hem trobat en les veus dels nens i nenes jueus que patiren l’Holocaust. També hem parlat de la felicitat, de la por, de la solitud, de la companyia, de la voluntat, de l’esforç, de l’estudi, del treball, de l’esperança, de les emocions, de la identitat personal i de la identitat com a poble.
L’estudi del l’Holocaust no és mostrar la mort sinó rescatar els valors de la vida.
REFLEXIONS dels alumnes de 6è.
Jo crec que els nens i nenes han de saber la veritat del que va passar amb els jueus durant l’Holocaust.
Els jueus després de 2000 anys de persecucions i de l’Holocaust, han hagut de buscar estratègies per sobreviure com a Poble.
Bernat
La mestra de socials, ens ha explicat la història de la Jànale.
M’he emocionat per la manera com ho ha explicat. He intentat posar-me al lloc de la Jànale, però això no és possible, però si que m’he adonat de la joia que tinc jo i els meus companys per poder estudiar a una escola com l’Arc Iris, i quan d’afortunats som per la vida que tenim!. També m’he emocionat amb les històries d’altres nens i nenes que donen el seu testimoni.
Els nenes i nenes que sobrevisqueren m’han fet veure que amb esforç i esperança pots arribar a sortint-te de les situacions més difícils i complicades de la vida.
Arnau C
De les històries que hem treballat he après que mai et pots rendir, mai pots deixar res per sabut, ni res per impossible.
Aitor
Algunes històries m’han emocionat, com quan llegia el llibre Corre noi corre” o quan vam anar a la classe de plàstica i la mestra ens va explicar la història de la Jànale, en sentir-ho era com si estigués a dins de la història, però no sols era pel relat de la història sinó el que impressionava i emocionava era com ho explicava. Jana
La historia de Uri Orlev
M`ha agradat treballar aquest tema, no en sabia res d'aquest horror. He après moltes coses, especialment el valor a la vida, l'amor als pares, l'amistat i també m'he adonat que els nens i nenes que patiren l'Holocaust no es rendien, lluitaven per sobreviure, no perdien l'esperança.
Julia
És una pel·lícula inspirada en els records personals del propi director del film. El país on succeeix és França, aquella França col·laboracionista del nazisme. L’indret on transcorren els fets és un internat catòlic, entre els estudiants del qual hi ha un noi que es veu obligat a amagar la seva identitat jueva.
Un dels seus amics descobreix que no menja porc, a diferència dels altres nois. També observa que mentre tothom dorm, el seu amic encén les espelmes del Shabat i resa; s’adona així que és diferent.
Hi ha escenes que ens fan reflexionar sobre com poden mantenir-se i enfortir-se les amistats, o bé, en funció dels prejudicis, com poden esquerdar-se i trencar-se.
Hem reflexionat molt en la lectura dels testimonis de nenes i nenes que patiren l’Holocaust.
Les històries que ens ha contat la mestra és com si les estigués vivint, m’ha agradat aquesta connexió que ha tingut amb la història i nosaltres.
Bruno
La història de Hana Brady. Fumiko Ishioka, George Brady i la maleta de Hana
Irena Sendler. Justa de les Nacions
Des del començament de l’ocupació alemanya, Irena Sendler
va ajudar als seus amics jueus i coneguts.
Una de les especialitats d’Irena Sendler era treure clandestinament del gueto els nens jueus i portar-los amb famílies no jueves de la zona de Varsòvia perquè tinguessin cura d’ells.
El 1965 fou honrada com a Justa de les Nacions per Yad Vashem (Jerusalem. Israel).
Els Justos entre les Nacions són les persones no jueves
que van salvar vides de jueus.
Yad Vashem, el museu de l’Holocaust de Jerusalem,
té un jardí amb arbres plantats en honor dels gentils
o persones no jueves que salvaren a persones jueves.
Alliberació
Ja no sóc més un número, com vaig ser als camps.
No sóc un número penjat al coll, cosit a la roba
i a Auschwitz tatuat al braç.
Ara tinc un nom: Merka Szewch!
Miriam (15 anys), Polònia.
Hi hagué aproximadament entre tres milions i mig i quatre milions de jueus supervivents, tenint en compte que foren assassinats 6 milions de jueus i a Europa hi havia abans de començar la Shoah més de 9 milions i mig de jueus.
Un refugi per les generacions futures
“Encara no hem perdut la nostre esperança,
l’esperança de dos mil anys...
ser una nació lliure a la nostre terra, la terra de Sió, Jerusalem.”
Moshe (16 anys), Bèlgica.
ISRAEL (zona de color verd)
”Ara tinc un nom”. Sóc lliure!
“Tu no pots imaginar la nostra felicitat
quan Israel es va convertir en un Estat.
Ara, finalment, els jueus tenim un lloc on anar.”
Hedy (13 anys), Txecoslovaquia.