Aquesta és una història commevedora que ens va agradar conèixer.

 

"Esperança de recuperar la pàtria"

Aviat vaig haver de prendre una decisió sobre el meu futur. Davant meu s’obrien dos alternatives: una era aprofitar les oportunitats que m’oferien i continuar els meus estudis. Podria viure una vida pacífica en una societat progressista, amb el meu pare i la meva germana. No m’ho mereixia? Em deia a mi mateixa, després de tot l’horror per el que havia passat?

L’altre alternativa era la d’anar a Palestina (la terra d'Israel) amb el que anomenaven un vaixell il·legal i ajudar al meu Poble amb la seva lluita per la independència. Jo sabia el que m’esperava allà. Havia de renunciar al meu somni d’una educació i una professió i d’una vida tranquil·la i pacífica. Hauria de separar-me de la meva germana i del meu pare. Vaig passar moltes nits desperta pensant, sense saber que fer i sense atrevir-me a prendre una decisió.

Una imatge tornava a mi constantment: Recordava la meva infantesa, recordava veure als meus amics polonesos, caminant alegrament cap a l’escola, mentre nosaltres, les meves dues amigues i un noi jueu, caminàvem sols, temorosos dels insults, o d’escoltar “nois jueus, vagint-se a Palestina.”

Tots els records fluïen novament; parada a l’estació del tren a Sosnowiec, mirant com els jueus eren empentats com animals dins de vagons de ramat amb destí a Auschwitz, les cares de les dones i els nens resant tan sols per una mort ràpida; com a Bergen-Belsen vaig ser utilitzada com blanc de tir pels nazis.

Recordo també, com odiava al meu propi Poble per no assegurar un refugi per les generacions futures, i que segura estava que nosaltres, la generació més jove, havíem de lluitar per la nostra independència i la nostra alliberació de la por i la discriminació...

La meva decisió:... Si la gent com jo no hi anava, el futur pot estar novament en perill; jo aniré cap a la Terra d’Israel.

Finalment va arribar el dia. Vaig empaquetar les meves bosses. El meu pare i la meva germana m’acompanyaren al tren. Quan aquest entrava a l’estació, vaig veure com el meu pare estava plorant silenciosament.

No ploris, pare, vaig tractar de consolar-lo. Aquest tren no va cap a Auschwitz, sinó a un lloc que evitarà que Auschwitz torni a passar, mai més. M’escoltes pare? I vaig saltar al tren.”

Java (12 anys), Polònia.

 

 Israel

                                                                              Israel 

 

 

 

Film: "Adios muchachos". Louis Malle

film adios muchachos

És una pel·lícula inspirda en els rcords personals del propi director del film. La pel·lícula transcorre a un internat catòlic. Entre els estudiants hi ha un noi que es veu obligat a amagar la seva identidat jueva. Hi ha escenes que ens fan reflexionar sobre com poden mantenir-se i enfortir les amistats o bé, en funció dels prejudicis, com poden esquerdar-se i trencar-se.

Vam veure a classe la pel·lícula i per grups la van tornar a veure a casa per poder tenir una informació més precisa per completar el questionari que ens havia preparat la mestra. Després de nou a classe ho vam posar en comú i compartirem amb tots els grups les nostres observacions i reflexions al voltant del film. Hem parlat de l'amistat, de la por, de la solidaritat, la confinança, l'empatia, el respecte i la llibertat.

 

 

 

Premi Nobel de medicina 2007.

Hem comentat la seva història,

la seva vida durant i després de l'Holocaust.

images.jpg. Mario cAPECCHI PREMI nOBEL MEDICINA 2007. FOTO EN I GRAN

  mario capecchi nobel 5 728mario capecchi nobel 12 728

premio nobel de medicina 2007 14 728.jpg. mARIO cAPECCHI. ESTUDIANT

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

mario capecchi nobel 16 728

premio nobel de medicina 2007 17 728.jpg. fRASE ALUMNSE mARIO cAPECCHI

 

Els   valors que hem descobert amb Mario Capecchi són:

 

  • Perseverança
  • Valentia
  • Lluita
  • Coratge
  • Constància
  • Adaptació
  • Esforç
  • Intel·ligència
  • Esperança.

 

 

Lectura del llibre "Corre noi corre" d'Uri Orlev

978847918273.gif. portada llibre Corre noi Corre  Uri Orlev

El seu autor, fou un noi del gueto de Varsovia.

 

En aquest llibre, un noio del gueto s'escapa i s'endinsa en el bosc, on succeiran fets increïbles.

Aquesta història es basa en el que va sentir Uri de viva veu d'en Ioram Fridman, que tenia cinc anys quan els alemanys van ocupar Polònia, i va esclatar la Segona Guerra Mundial, i que en tenia vuit quan es va quedar tot sol al món.

 

Els nens i nenes de 6è hem llegit aquest llibre, hem reflexionat sobre aquesta història després de contestar una serie de preguntes que la mestra de socials ens havia prreparat, finalment les nostres reflexions i preguntes les hem posat en comú amb tot el grup classe.

He trobat que és una història fascinant on veiem la fortalesa i la lluita per la supervivència, però també la soledat i la tristesa.

Crec que la seva força per sobreviure i la de tots els altres nens i nenes que van sobreviure a l'Holocausht és un exemple de valor i superació.

 

 

Els guetos aïllaven als jueus, separant-los de la població no jeuva així com de les altres comunitats jueves. Els nazis crearen més de 400 guetos. 

A la tardor de 1939 els nazis començaren a establir guetos a Polònia i mes tard a través d'Europa Oriental. La sortida del gueto estava prohibida.

Malgrat les pèssimes condicions de vida, les dificultats i el patiment, els habitants dels guetos no perderen l'impuls de la supervivència. Les expressions culturals, religioses i espirituals no s'interromperen, foren creats marcs educatius  per als nens i nenes i joves. En paral·lel es desenvolupà una resistència jueva organitzada, homes i dones participaren en la rebel·lió del gueto de Varsòvia i en els aixecaments dels guetos de Bialystolk i Czenstochowa, entre d'altres.

DSC00461.jpg. Gueto foto

 

 

 

La vida i la salvació de Jànale

 

Hem anat al taller de plàstica i la mestra de socials ens ha explicat la història de la Jànale, una nena jueva que tenia uns anys menys que nosaltres quan la portaren al gueto de Varsòvia juntament amb la seva família.

DSC00532.jpg. Llibre Janale

DSC00517.jpg Inici Hit Janale DSC00497.jpg. His Janale . Nina

DSC00523.jpg. Hist Janale. Januka DSC00486.jpg Jana pot sortir gueto

DSC00483.jpg. Contant historia

DSC00497.jpg. His Janale . Nina

Escoltant aquesta història he sentit tristesa per tot el que va patir la Jànale i la seva família i alegria en veure que es salva. He vist en aquesta història fortalesa mental, amor a la família i esperança.

La mestra ho ha explicat d'una manera molt viva, i ha aconseguit que pogués imaginar tot el que ella explicava. Fins i tot he sentit moltes emocions. Penso que l'objectiu de la mestra era transmetre a través de la història de la Jànale tot el que van patir els jueus durant l'Holocaust i transmetren's que mai es pot perdre l'esperança.

Crec que el que ens ha transmet més directament aquesta història és l'amor a la família i a la vida.