L’escola va començar a funcionar el curs 1942-43, les classes es van iniciar el 2 d’octubre i la inauguració es va fer el 16 de novembre. Hi havia vuitanta nens i vuitanta nenes. Enric Gibert aportà l’experiència pedagògica adquirida a les escoles i colònies escolars de l’Ajuntament de Barcelona abans i durant la República. La seva manera de fer i la dels altres mestres emprenedors, entusiastes com ell, va permetre que els nens i les nenes gaudissin d’una escola activa, oberta i lligada a l’entorn, malgrat les condicions polítiques del moment. L’escola era com una petit comunitat educativa on es vivia com una família, s’ajudaven els uns als altres, i quan hi havia alguna malifeta, se’n parlava i s’esbrinava què havia passat; la veritat sobretot i s’intentava posar-hi remei. Es treballaven els hàbits i la responsabilitat. L’ambient de treball era tranquil, relaxat, la pedagogia s’imposava per damunt de la disciplina. Les classes es feien a l’aula i moltes a l’aire lliure, activitats de jardineria i hort, rítmica, gimnàstica i música.

02 03

Les classes de música les donava el mestre Gibert, amb els nois i noies grans havia format el Petit Cor de l’escola. Anaven a cantar a Ràdio Barcelona a <<las emissiones radioescolares>> programa en què Enric Gibert col·laborava amb Artur Martorell, des de l’any 1944 fins a la seva mort el 1952. Els músics que venien a l’escola quan feien concerts parlaven dels instruments i personatges, els feien entrar dins el món dels oficis o estudis de les arts, tot ajudava a formar persones amb inquietuds culturals, amb amor per les petites coses, amb civisme i respecte. Celebraven les festes de Nadal, de la primavera, que es plantava un arbre, la festa de la rosa, els Jocs Florals, la festa dels ocells que es celebrava el mes d’abril, es donaven conferències en les quals parlaven de la vida de les aus, la migració, del llenguatge dels ocells, els explicaven llegendes, i Enric Gibert els parlava de la vida dels ocells, de la llibertat, de l’alegria de viure, de l’amor. Els llegia contes, aprenien cançons d’ocells, escoltaven música de compositors dedicada a ocells, com el “Cant dels ocells”. El dia de la festa feia un breu parlament on hi expressava un missatge de llibertat i respecte per la vida. A la festa de fi de curs hi havia concerts amb persones destacades del món de la música, concert d’arpa, solistes, concerts de cambra, etc. En cada una de les actuacions el mestre Gibert donava als alumnes una explicació prèvia de cada peça musical i del seu significat, cosa que predisposava de forma positiva a poder-ho seguir amb més atenció, alhora que els feia endinsar i entendre més la peça musical. Aquestes actuacions i les vivències musicals que va saber donar als seus alumnes a les classes de música i cant coral al llarg dels anys van propiciar i van infondre el plaer per la música, va saber desvetllar en els nois i noies tot l’enfilall de virtuts humanes i espirituals que a la persona li són necessàries per fer la vida agradable a un mateix i per fer-la als altres.

La biblioteca va ser inaugurada el 24 de març de 1944, estava situada a la torre, era al costat del despatx de direcció; dos nenes o dos nens s’encarregaven d’ajudar en les tasques de la biblioteca. 

La lectura després de dinar es feia a sota els pins, a vegades la mestra o el mestre explicava històries, aventures que tots escoltaven amb atenció.

Es donava molta importància a la cultura per això la lectura tenia un pes important a l’escola. Enric Gibert transmetia encomanava als mestres l’entusiasme per ensenyar i buscar l’interès dels nois i noies. Desitjava aconseguir ciutadans respectuosos, solidaris i capaços d’estimar.

Va donar a l’Escola un nivell elevat, i el treball ben fet la va convertir en una bona escola desitjada per a molts. En paraules d’Atur Martorell, l’escola “26 de Enero” és l’escola de l’alegria i de l’optimisme, perquè reflecteix l’ànima del seu director, el mestre Gibert”.