En la nostra metodologia de treball tenim present la teoria de les intel·ligències múltiples proposat per Howard Gardner. Segons aquest model tots els éssers humans estan capacitats per a l'ampli desenvolupament de la seva intel·ligència, recolzats en les seves capacitats i la seva motivació.

La teoria de les intel·ligències múltiples és un model segons el qual la intel·ligència no és vista com alguna cosa unitària, que agrupa diferents capacitats específiques amb distint nivell de generalitat, sinó com un conjunt d'intel·ligències múltiples, distintes i independents. Gardner defineix la intel·ligència com la"capacitat de resoldre problemes o elaborar productes que siguin valuosos en una o més cultures".

Importància de la definició de Gardner

Primer, amplia el camp del què és la intel·ligència i reconeix el que se sabia intuïtivament: que la brillantor acadèmica no ho és tot. A l'hora de desenvolupar-se en la vida no n'hi ha prou amb tenir un gran expedient acadèmic. Hi ha gent de gran capacitat intel·lectual però incapaç de, per exemple, triar bé els seus amics; pel contrari, hi ha gent menys brillant en el col·legi que triomfa en el món dels negocis o en la seva vida personal. Triomfar en els negocis, o en els esports, requereix ser intel·ligent, però en cada camp s'utilitza un tipus d'intel·ligència distint. Ni millor ni pitjor, però sí diferent. Dit d'una altra manera, Einstein no és més ni menys intel·ligent que Michael Jordan, simplement les seves intel·ligències pertanyen a camps diferents.

Segon, i no menys important, Gardner defineix la intel·ligència com una capacitat. Fins a fa molt poc temps la intel·ligència es considerava alguna cosa innata i inamovible. Es naixia intel·ligent o no, i l'educació no podia canviar aquest fet.

La intel·ligència: genètica o aprenentatge

Definir la intel·ligència com una capacitat la converteix en una destresa que es pot desenvolupar. Gardner no nega el component genètic, però sosté que aquestes potencialitats es van a desenvolupar d'una o una altra manera depenent del medi ambient, les experiències viscudes, l'educació rebuda, etc.

Cap esportista d'elit arriba al cim sense entrenar, per bones que siguin les seves qualitats naturals. El mateix es pot dir dels matemàtics, els poetes, o de la gent emocionalment
intel·ligent. A causa d'això, segons el model proposat per Howard Gardner tots els éssers humans estan capacitats per a l'ampli desenvolupament de la seva intel·ligència, recolzats en les seves capacitats i la seva motivació.

Tipus d'intel·ligència

Howard Gardner afegeix que igual que hi ha molts tipus de problemes que resoldre, també hi ha molts tipus d'intel·ligència. Fins a la data Howard Gardner i el seu equip de la Universitat d’Harvard han identificat vuit tipus distints:

  • Intel·ligència lingüística, la qual tenen els escriptors, els poetes, els bons redactors. Utilitza ambdós hemisferis.
  • Intel·ligència lògica-matemàtica, la qual s'utilitza per a resoldre problemes de lògica i matemàtiques. És la intel·ligència que tenen els científics. Es correspon amb la manera de pensament de l'hemisferi lògic i amb el que la cultura occidental ha considerat sempre com l'única intel·ligència.
  • Intel·ligència espacial, consisteix a formar un model mental del món en tres dimensions; és la intel·ligència que tenen els mariners, els pilots, els enginyers, els cirurgians, els escultors, els arquitectes o els decoradors. 
  • Intel·ligència musical, és aquella que permet desenvolupar-se adequadament a cantants, compositors, músics i ballarins. 
  • Intel·ligència corporal-cinestèsica, o la capacitat d'utilitzar el propi cos per a realitzar activitats o resoldre problemes. És la intel·ligència dels esportistes, els artesans, els cirurgians i els ballarins. 
  • Intel·ligència intrapersonal, és la que permet entendre's a si mateix. No està associada a cap activitat concreta.
  • Intel·ligència interpersonal, la que permet entendre els altres; la hi sol trobar en els bons venedors, polítics, professors o terapeutes.
  • Intel·ligència naturalista, la utilitzada quan s'observa i estudia la naturalesa, amb el motiu de saber organitzar, classificar i ordenar. És la qual demostren els biòlegs o els herbolaris.