A l’Arc Iris ensenyem l’art de comunicar de manera efectiva: converses, diàlegs, descripcions, conferències, presentacions, teatre, ràdio, música, plàstica... L’art de comunicar és una habilitat imprescindible pel desenvolupament personal de l’infant, que ja treballem a l’escola de P3 3 fins a 6è.

Conèixer-se a un mateix i aprendre a treure el màxim potencial expressiu de la nostra veu i  del nostre cos és un art, que cal treballar. Comunicar, seduir, convèncer, expressar amb claredat conceptes complexos, exposar d'una manera amena els pensaments i les voluntats, expressar-nos amb la mirada, amb la gesticulació, amb els moviments, amb la veu, és una de les habilitats que treballen els nostres alumnes.

Conèixer què diem amb el cos sense ser-ne conscients, de quina manera ens traeixen els nervis, com la manera de parlar entre nosaltres afectarà la manera com ens comuniquem amb els altres.

Objectius:

  • Saber utilitzar el llenguatge corporal a l’hora de comunicar.
  • Domini de la por escènica.
  • Aconseguir captar l’atenció del grup
  • Convèncer als diferents punts de vista
  • Persuadir i argumentar
  • Donar i rebre (Feedbak)

Ferran Ramón Corté, en el seu llibre “L’illa dels 5 fars”. Menorca. Explica de forma formidable les cinc claus de la comunicació:

  1. La necessitat de tenir un únic gran missatge
  2. Fer memorable el missatge a través de les històries.
  3. Utilitzar un llenguatge que connecti amb la gent.
  4. Estar pendent del que la gent capta.
  5. Estar convençuts i convidar en lloc d’intentar convèncer.
    1. El missatge que ha de tenir tota comunicació en públic, sigui de la naturalesa que sigui, ha d’estar recolzada d’una única gran idea, per tant tots els seus arguments han de girar al seu voltant, i qui escolta ha de poder captar aquesta gran idea. A més a més ha de ser valuosa, gran, important, i com no, ha de ser una nova idea o una nova visió d’una idea ja coneguda, per tant a part de comunicar un únic missatge aquest ha de ser nou i interessant.
    2. Per a una bona comunicació és essencial que el qui parla aconsegueixi explicar  les coses de manera que brillin més que les altres, que destaquin i que sobresurtin de tota la resta de missatges que rebem constantment.
    3. Ens hem d’adaptar als qui ens escolten, hem d’utilitzar un llenguatge adient en cada situació en la que ens trobem, no podem utilitzar un vocabulari molt especialitzat en el nostre camp si els qui ens escolten no tenen un cert nivell. Nosaltres podem establir una connexió amb la gent si en comptes de fer servir el nostre propi llenguatge, ens adaptem en cada cas als qui ens escolten.
    4. Hem de tenir en comte que el missatge que val és el que capta la gent, hem de treballar l’escenificació, hem de pensar que la gent que ens escolta, mai entén exactament el que nosaltres volem dir, i el que compte és el que la gent entén. Es important a l’hora de comunicar, tenir en conte els nostres sentiments i el to de veu, per no distorsionar el missatge que volem comunicar.
    5. Hem de convidar en lloc d’intentar convèncer, ja que només si nosaltres estem convençuts d’allò que diem serem capaços de ser convincents. Convèncer els altres no pot ser el nostre objectiu, el nostre objectiu ha de ser mostrar-nos convençuts del que estem dient, hem d’intentar que la gent vingui amb nosaltres si volen, no intentar obligar-los a pensar i dir el que nosaltres volem.